Dia mundial de la salut 2017

La depressió consisteix en la pèrdua d’interès per les activitats habituals, la manca d’il·lusions i la gran dificultat per realitzar coses que, en un altre moment havien estat fàcils i rutinàries. En la depressió hi ha una gran pèrdua de la força de voluntat i una gran apatia. Sovint els pensaments i els actes estan alentits. És com inactivitat i tristesa. L’afectat se sent com si hagués perdut tota la seva energia, com un motor sense benzina. Per a aquells qui conviuen amb el pacient pot ser molt frustrant. El pacient acostuma a recloure’s al seu llit o a la seva habitació, dorm molt i s’abandona físicament, però no resulta tant difícil de controlar. El problema és que darrere d’aquest comportament menys conflictiu hi ha un gran patiment personal, difícil d’entendre per que no l’ha viscut directament. El pacient se sent indolent, inútil, frustrat. Abans de començar una cosa ja se li han acudit cent raons per no fer-la. Les petites obligacions del dia a dia se li fan una muntanya. Només li vénen al cap idees negatives. De vegades sembla que la mor és l’única solució… Afortunadament, hi ha solucions molt millors, però la persona deprimida és incapaç de veure-les i cal insistir molt per tal que confiï en el tractament mèdic. La depressió s’acompanya d’una distorsió molt peculiar del temps: el passat i el futur és contaminen de la vivència depressiva. Un pacient que  havia començat una fase depressiva feia una setmana, afirmava, convençut: “Aquesta depressió no se’m curarà mai, fa anys que l’arrossego.” Curiosament, quan es va recuperar, allò que deia era: ”Ara ja estic bé. Mai més no em tornarà a passar, és impossible.” Dos anys després, en una recaiguda, tornava a defensar que sempre havia estat deprimit, quan jo sabia perfectament que s’havia trobat bé durant dos anys. Aquesta sensació de fatalitat es la que condueix a la desesperació i pot facilitar una de les complicacions més greus de la depressió: el suïcidi.

No hi ha camí que no tingui fi

No existeix el moment perfecte, la preparació està sobrevalorada. No importa quant pensis, planegis i organitzis cada detall per fer alguna cosa, sempre hi haurà alguna cosa per al que no estiguis preparat.

A la vida li importa un rave el preparat que estiguis. Vol a gent amb pilotes per fer que alguna cosa succeeixi. La gent pensarà que estàs boig i això és genial.

Encara que no ens agradi admetre-ho, moltes de les nostres decisions en la vida les prenem perquè ens importa el que altres diguin. És naturalesa humana.

No passarà molt temps fins que els "detractors" començaran a sortir dels seus forats i es riuran de les idees trobades. Aprens a ser responsable de les teves pròpies accions.

Fer una cosa tan dràstic sense pensar-ho bé abans em va portar a una profunda reflexió.

Cada problema a què t'enfrontes es converteix en el cap de tots els teus problemes.

I després mires al següent desafiament que se't creua en el camí. I derrotes també aquest obstacle.

La vida no és un procés lineal, no hi ha començament, meitat i final. Que innocent, la vida és massa gran per anar-te preocupant. El moment present és tot el que compta. Pots establir les teves pròpies regles sobre el agosarament. He après que confondre la gent amb les teves activitats del dia a dia vol dir que estàs fent el correcte amb la teva vida.

Ningú et pot ordenar, però necessites disciplina.

He après que decideixis el que sigui fer amb la teva vida, requereix disciplina per arribar a la grandesa. La por és necessari per al creixement personal. No tinc por de res pot ser un lema. Accepta i abraça la por perquè la por és el millor amic de la gent excepcional.

L'excel·lència és el cent per cent, la resta és un fracàs.

Mai hi haurà prou hores al dia.

Mercat Romà d'Ilerda

L’associació de comerciants de Democràcia i Remolins ha organitzat per aquest cap de setmana un mercat amb parades als dos carrers que inclou una fira d’artesania i activitats infantils, tot plegat ambientat en l’època romana. Es tracta del Mercat Romà d’Ilerda, l’objectiu és dinamitzar aquesta zona de l’Eix més propera a l’estació de Renfe, destacant les restes de les antigues termes romanes de Remolins, on s’ha instal·lat un mural que les recrea a la tanca del solar.

Així, aquest dissabte al matí hi haurà demostracions de pentinats recollits d’estil romà i de centres florals i, a la tarda, una desfilada dels Armats dels Dolors. Diumenge, al llarg de tot el matí hi haurà representacions teatrals a càrrec de l’agrupació Toar i alumnes de segon de Batxillerat del Gili, a més d’una batukada a les 12.00 hores, i a la tarda, noves demostracions de pentinats i centres florals. Així mateix, el públic podrà disfrutar els dos dies de la demostració del treball tradicional d’un ferrer.

Les termes públiques de la ciutat romana d’Ilerda des de l’any 1992 estan gestionades per la Secció Municipal d’Arqueologia que finança les obres, s’encarrega de l’emmagatzematge dels béns mobles i del registre d’excavació, i assumeix la publicació de resultats i divulgació del patrimoni històric. Bona part de la intensa activitat arqueològica feta en els darrers anys està directament relacionada amb la construcció de nous edificis, especialment en el barri històric de la ciutat. En algunes, aquest resultat ha condicionat el projecte original i creat nous espais d’ús públic on visualitzar les restes descobertes; en d’altres, ha fet que es conservessin i es protegissin per a un futur les estructures més significatives sota les noves edificacions, i, finalment, hi ha excavacions on, un cop exhaurits els nivells antròpics, s’ha fet el projecte original. Cal dir que el descobriment de les termes es produí de forma simultània en dues excavacions de l’antic barri de Magdalena. La proximitat i la superfície investigada (2.200 metres quadrats) de les dues ha permès reconstruir la planta total del complex, part de l’urbanisme adjacent i els canvis que la construcció d’aquest provocà. Al carrer Remolins, sobre una superfície excavada de 950 metres quadrats, hem descobert tot el cos de bany de les termes i part d’una piscina –natatio– pertanyent a la palestra. A l’oest d’aquest solar, i dins els límits de l’excavació del carrer. L’aparició d’estructures a l’excavació veïna i noves dades urbanístiques ha canviat o, millor dit, enriquit substancialment aquells resultats presentats.

Hazte oir → haztelo mirar

10 coses per les quals deixar de preocupar-se, si vols ser més feliç.

1. El que pensen els altres

2. Errors del passat

3. Fracàs

4. El que no tens

5. "Què passaria si ..."

6. Pensaments com "Seré feliç quan ..."

7. Laments

8. Rebuig

Molts de nosaltres tenim tanta por al rebuig que ens quedem en les nostres zones de confort i mai ens arrisquem a la veritable intimitat. Porta el teu cor dins la màniga i arrisca't a ser vulnerable. Com més et ocultes per por, aquest creixerà més. Demostra que pots expressar els teus sentiments i viu amb les conseqüències. Aneu a vèncer la por al rebuig i et sentiràs més despreocupat. Fins i tot si el resultat no és l'esperat, aviat t'adonaràs que no era tan dolent com el previst i que pots suportar. Tingues la pell una mica més gruixuda, sigues valent i mira la vida com una aventura.

9. Expectatives de la societat

Sé prima, sigues bella. Mostra la teva riquesa i estatus, així et adoraran Quina ximpleria! Quan t’agrades i t’acceptes com ets, no et cal demostrar res a ningú. No compris les constants imatges de perfecció dels mitjans, la majoria són retocades i ens porten a creure que tots hem de buscar ser així de perfectes. No t’ho prenguis de debò! Estima't a tu mateix, amb imperfeccions i tot. L'acte acceptació és la veritable llibertat.

10. Ser prou bo

És fàcil sentir que no qualifiquem d'alguna manera, ja que vivim en un món molt competitiu. Està bé i fins i tot és saludable voler millorar i créixer com a persona, però creure idees negatives sobre la forma en què no som prou bons, no ho és. Sempre desafia aquest tipus de pensament. Què és el "prou bo"? On és el llibre de la regla internacional que aclareix el que és? Mentre et sentis feliç amb el que ets, on ets i fins on has arribat, això és tot el que importa.

Una web d'estadístiques interessant: http://www.worldometers.info/es/

Busca l'amic i no el teu profit

El xef Genís Costa, del Niam Restaurant de Tàrrega és el vencedor de la 28è concurs Joves Cuiners Àngel Moncusí que es va celebrar a l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Lleida amb les seves creacions de xai de temporada, caragols i ratafia , i com a postres, textures de pera de Lleida amb cremós de xocolata blanca a la llimona, moscatell i canyella.

El segon premi ha estat per a Roger de la Torre, de l'Hotel Restaurant Can Boix de Peramola, amb la presentació d'espatlla de xai, suc de cargols i groggis de Tupí i de postres, pera de Lleida amb mel, xocolata flexible i cítrics.

El certamen, organitzat per la Federació d'Hostaleria de Lleida amb la col·laboració de l'Escola d'Hoteleria ha comptat enguany amb 14 participants, tots ells menors de 29 anys i procedents de diferents restaurants i hotels de la demarcació de Lleida, així com de la pròpia Escola d'Hostaleria i Turisme de Lleida.

En aquesta edició, els cuiners participants han hagut d'elaborar un plat amb principal amb espatlla de xai, i unes postres, amb pera de Lleida. El veredicte del jurat es va donar a conèixer en el sopar celebrada dilluns a l'Escola d'Hoteleria.

Aquest any, el jurat l'han integrat en aquesta edició xefs en representació dels tres restaurants lleidatans amb estrella Michelin: Xixo Castaño del Malena de Gimenells, Zaraida Cotonat del Fogony de Sort, Robert Vidal de La Boscana de Bellvís, a més d'Albert Capdevila guanyador del concurs Angel Moncusí 2016.

El guanyador del concurs gaudirà d'un sopar per a dues persones a qualsevol restaurant del país guardonat amb tres estrelles Michelin, inclosa la nit d'hotel. El segon premi consisteix en la inscripció en un dels cursos de cuina d'una reconeguda escola barcelonina.

Tot plegat fa una pinta boníssima, ja també ho vull provar, a aquest restaurants haurem d’anar.

Espai mindfulness

Estira més un pèl de figa que una maroma de vaixell

Jo em deixo enganya per tothom, si és la seva voluntat, no m'importa en absolut ells sabran el que volen, jo faré el que em semblarà

Excel·lent

Amor de Carnaval, és el que més val

Sense conservants ni additius