Dia mundial de la salut 2017

La depressió consisteix en la pèrdua d’interès per les activitats habituals, la manca d’il·lusions i la gran dificultat per realitzar coses que, en un altre moment havien estat fàcils i rutinàries. En la depressió hi ha una gran pèrdua de la força de voluntat i una gran apatia. Sovint els pensaments i els actes estan alentits. És com inactivitat i tristesa. L’afectat se sent com si hagués perdut tota la seva energia, com un motor sense benzina. Per a aquells qui conviuen amb el pacient pot ser molt frustrant. El pacient acostuma a recloure’s al seu llit o a la seva habitació, dorm molt i s’abandona físicament, però no resulta tant difícil de controlar. El problema és que darrere d’aquest comportament menys conflictiu hi ha un gran patiment personal, difícil d’entendre per que no l’ha viscut directament. El pacient se sent indolent, inútil, frustrat. Abans de començar una cosa ja se li han acudit cent raons per no fer-la. Les petites obligacions del dia a dia se li fan una muntanya. Només li vénen al cap idees negatives. De vegades sembla que la mor és l’única solució… Afortunadament, hi ha solucions molt millors, però la persona deprimida és incapaç de veure-les i cal insistir molt per tal que confiï en el tractament mèdic. La depressió s’acompanya d’una distorsió molt peculiar del temps: el passat i el futur és contaminen de la vivència depressiva. Un pacient que  havia començat una fase depressiva feia una setmana, afirmava, convençut: “Aquesta depressió no se’m curarà mai, fa anys que l’arrossego.” Curiosament, quan es va recuperar, allò que deia era: ”Ara ja estic bé. Mai més no em tornarà a passar, és impossible.” Dos anys després, en una recaiguda, tornava a defensar que sempre havia estat deprimit, quan jo sabia perfectament que s’havia trobat bé durant dos anys. Aquesta sensació de fatalitat es la que condueix a la desesperació i pot facilitar una de les complicacions més greus de la depressió: el suïcidi.