El Fabra diu que
“adulterar” és “desnaturalitzar mesclant-hi una substància estranya”. I de fet,
tothom sap que molts dels aliments que es troben al mercat estan més o menys
desnaturalitzats i viciats; és a dir, adulterats. Aquestes adulteracions en
molts casos són inofensives però en molts d’altres perjudiquen la salut. Tant
en un cas com en l’altre, el que si és cert és que modifiquen la qualitat
original del producte.
El meu objectiu
és familiaritzar el lector amb algunes d’aquestes adulteracions i explicar-li la
manera de descobrir-les per mitjà d’anàlisis senzilles a l’abast de tothom.
Com molt bé algú
pot objectar, algunes d’aquestes adulteracions són autoritzades per la llei i
per tant, han perdut el seu caràcter de vici. Així allò que era una
falsificació clara ha esdevingut un grau més del procés de fabricació.
Jurídicament
potser s’hauria d’admetre aquest raonament; però des d’altres punts de vista,
malgrat la legalitat, la raó desapareix. I precisament són aquest altres punts
de vista els que defenc. El consumidor conscient escarmentat i desconfiat en
front de la contínua erosió de qualitat que tots veiem en els aliments.
La llei autoritza la utilització en determinades
proporcions de certs colorants, conservatoris i altres additius en alguns
aliments; però nosaltres creiem que són preferibles els aliments sense additius
per moltes lleis i reglaments que existeixin. Aquestes legislacions garanteixen
el bon estat del producte però no es preocupen del gust, l’olor, la
consistència... és a dir, de la seva qualitat. I per això, arriben a les
nostres taules tomàquets insípids, fruites sense olor ni gust, llegums sense
sabor, ous passats o, encara pitjor, pernil dolç que sembla plàstic, embotits
fets de fècules i colorants però sense carn de porc... Pel que fa als casos en
els quals les lleis i reglaments autoritzen determinades adulteracions en els
aliments, creiem que la posició de tota persona responsable, amb un mínim de
sentit crític i una certa independència de criteri en front de les pressions
publicitàries, ha de ser l’escepticisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada